La Fundació Carme Vidal i Xifre de Neuropsicopedagogia no és una idea que va sorgir de nosaltres tot i que ens l’hem fet ben nostra. La idea va néixer d’una persona que ja no es troba entre nosaltres; ella, la Carme Vidal, amb l’afany, la constància i l’entusiasme que la caracteritzava i que encomanava a la gent del seu entorn, a l’any 1992 va reunir unes quantes persones per a proposar la creació d’una fundació dedicada al món de l’educació.

Alguns dels que ara signem aquest projecte varem tenir la sort de conèixer tant la seva qualitat humana com la seva gran vàlua professional. Volem retre-li el nostre humil homenatge a través de la Fundació Carme Vidal i Xifre de Neuropsicopedagogia.
La finalitat d’aquesta Fundació és concreta en desenvolupar una tasca educativa, assistencial i de recerca en el camp de l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció psicològica i pedagògica des del Model Humanista - Estratègic.

 

Objectius:

Els objectius que concreten la finalitat exposada i que defineixen les tasques que es portaran a terme són:
 
1. Oferir un servei de diagnòstic - intervenció educatiu que incideixi en les següents problemàtiques: problemes d’aprenentatge, dificultats cognitives, problemes conductuals i trastorns emocionals. Aquest servei està obert a totes les edats: infantil, adolescència, joves, persones adultes i tercera edat.
 
2. Oferir un servei d’atenció mèdica neuropediàtrica.
 
3. Oferir un servei de formació de pares.
 
4. Oferir un servei de mediació familiar i d’intervenció en conflictes.
 
5. Impartir cursos de formació per a professionals tant a nivell d’especialització com de formació permanent.
 
6. Recerca en el model de diagnòstic intervenció Humanista - Estratègic.
 
7. Impulsar estudis sobre l’avaluació del sistema educatiu.
 
8. Organitzar cursos de postgrau, màsters, cursos d’especialització, jornades i congressos referents a l’àmbit de la Neuropsicopedagogia.
 
Els objectius esmentats persegueixen la imbricació de tres grans àmbits dins del camp educatiu: recerca, docència i assistència. És a dir, la pràctica educativa ha de respondre a les necessitats de la societat, per tant, ha d’ésser assistencial en el sentit d’útil, pràctica, eficaç i que solucioni els problemes educatius i socials que es plantegen en el dia a dia. Ara bé, tota pràctica ha de tenir una bona fonamentació teòrica procedent d’una recerca acurada i rigorosa. Seran els resultats de la recerca que es porti a terme els que ens indicaran el camí a seguir, els canvis a realitzar i les millores que caldrà introduir en la nostra pràctica educativa. Per tant, teoria i pràctica es donen la mà en el tercer eix, la docència. Creiem que cal incidir en la formació dels educadors per tal de garantir una pràctica educativa de qualitat i alhora, innovadora.
 
 
Model teòric - pràctic: MODEL DE DIAGNÒSTIC - INTERVENCIÓ HUMANISTA - ESTRATÈGIC
 
Aquest model va ser creat per Carme Timoneda i Frederic Pérez (1993), que el defineixen de la següent manera: ... una trilogia on hem documentat la maduració d’un model propi de diagnòstic - intervenció que coneixem com a Model Humanista - Estratègic. És, com diem, un model propi, desenvolupat a la Unitat de Neuropsicopedagogia i iniciat al 1993, amb col·laboració multidisciplinar de psicopedagogs, psicòlegs, metges i tècnics, utilitzant com a marc legal un conveni entre el Departament de Pedagogia, l’Hospital Trueta i la Politècnica en l’àmbit de la Universitat de Girona (...). És un model de diagnòstic - intervenció per ser aplicat a tot tipus de conductes o comportaments (Timoneda, Pérez, 2000:3).
Des d’aquest model s’assumeix que l’origen de qualsevol comportament o conducta problemàtica en nens, joves o adults és el símptoma i que l’origen es troba en els processos cognitius o en els processos emocionals d’aquesta persona. Per tant, haurem de realitzar un diagnòstic basat en el que succeeix tant a nivell cognitiu com a nivell emocional que orientarà la nostra intervenció.
Per interpretar el que passa a nivell cognitiu ens basarem en la Teoria PASS de la intel·ligència, i a nivell emocional, en la Teoria del Processament de les Emocions o dit d’una altra manera, en la Teoria dels Comportaments Emmascaradors.
La Teoria PASS va ser concebuda a partir dels coneixements de Luria (Luria, 1973,1980). Des d’aquesta teoria, s’entén la intel·ligència com un processament cerebral de la informació, que pot entrar per via visual, auditiva o cinestèsica i sortir per via verbal o no verbal. La intel·ligència, des de la Teoria PASS, és un perfil cognitiu en termes de Planificació, Atenció, Simultani i Seqüencial (d’aquí l’acrònim PASS). Aquesta teoria demostra la inexactitud del CI i permet, mitjançant intervenció, millorar el perfil cognitiu, convertint la intel·ligència en quelcom dinàmic i modificable. Aquesta concepció s’està començant a plasmar en la literatura científica mèdica de recent publicació (Hofman KJ i cols., 1994, i Palmer FB & Capute, 1994). Timoneda, C. i Pérez-Álvarez, F. hi han contribuït des de l’any 1994 (1995, 1996, 1997, 1998, 1999).
D’altra banda, la Teoria dels Comportaments Emmascaradors entén que les conductes que realitzem estan determinades pel que sentim, i no pel que pensem. Aquest sentir depèn de les vivències emocionals que des del naixement haguem viscut. Aquestes vivències o experiències sempre van acompanyades d’una emoció, i aquesta emoció es pot reduir a sentir-se bé o sentir-se malament. Depenent de com haguem anat interpretant les experiències que hem viscut des del dia que hem nascut fins al moment actual haurem configurat una imatge de nosaltres mateixos més positiva o més negativa. Si la imatge que tenim de nosaltres mateixos és molt negativa degut a que hem viscut vivències emocionals doloroses successives posarem en marxa més conductes de defensa, protectores, que són analgèsiques i són originades per el inconscient emocional amb la finalitat de provocar atenció, que inconscientment és interpretada com a estima, afecte. Quan això succeeix, el nostre conscient es posa en marxa per trobar raons lògiques que expliquin aquest comportament (generalment es justifiquen amb creences apreses, que són molt eficaces perquè aquests comportaments resultin lògics). Així, d’aquesta manera s’emmascara la raó de fons (el malestar inconscient) i esdevé una conducta disfressada (emmascarada) davant d’un mateix i dels altres.
Per tant, si partim del fet que l’origen d’aquestes conductes de defensa és troba en el malestar inconscient i que per tant des del món de la lògica, del conscient, no podem arribar al seu origen, la intervenció consistirà en trobar recursos que no es basin en la lògica i que ens permetin arribar a l’arrel del problema (els recursos de comunicació indirecta).
En essència, el model planteja una nova forma d’entendre la comunicació interpersonal, amb una atenció especial al llenguatge corporal, que és el llenguatge del inconscient, el llenguatge de les emocions: com que no el podem controlar és un indicador molt valuós de com se sent la persona que tenim al davant.
La fonamentació teòrica del Model Humanista - Estratègic la podem trobar de forma extensa en el primer llibre publicat per Timoneda i Pérez (1997). Aquest model s’anomena de Diagnòstic -Intervenció perquè el diagnòstic va molt lligat amb la intervenció, i a partir de la hipòtesis diagnòstica que et vas creant vas enfocant la teva intervenció.
El diagnòstic s’entén com una lectura interpretativa de la situació presentada (la qual està impregnada de prejudicis, creences, teories, valors...) i de la realització d’una hipòtesi sobre el que està passant. Aquesta lectura (aquest diagnòstic) es converteix en un procés d’intervenció educativa, que es concreta en el fet que el psicopedagog arriba a fer la lectura dels elements rellevants de la realitat de cada persona. És a dir, intenta entendre amb congruència i autenticitat quina és la vivència sobre la seva realitat i, partint d’aquí, proposa una intervenció per al canvi, potenciant els recursos de la persona. Així la nostra tasca consisteix a aconseguir que les persones sàpiguen trobar els seus propis recursos, perquè puguin afrontar qualsevol situació.
Com ja hem dit, el diagnòstic esdevé la base sobre la qual es poden dissenyar estratègies d’ajuda, la realització de les quals portarà a nous diagnòstics i noves estratègies. És, per tant, un procés en espiral (com l’espiral d’Elliot), un diagnòstic dinàmic, ja que està sotmès en tot moment al canvi, perquè se’n fa una avaluació constant, durant tot el procés, per poder reorientar el camí que dirigeixi al professional cap al canvi.