Xerrades de formació de pares. Aquestes xerrades tenen la intenció, bàsicament, de transmetre que necessita un nen o nena dels seus pares per poder créixer sentint-se segur i estimat. Això moltes vegades implica criticar-se creences sobre el que creiem que és fer de pares. És a dir, tothom aprèn a fer de pares a partir del que ha viscut amb els seus progenitors, però en ocasions això no resulta adequat a l’hora d’establir una bona relació amb els nostres fills. A més, el fet que no sempre som conscients de què esta fallant, fa que ens sentim perduts a l’hora de saber què podem fer perquè la relació pares – fills millori.

 

Ja hem dit que la intenció de fer xerrades de formació de pares és, bàsicament, ensenyar què és important que fem els pares perquè els nostres fills creixin sentint-se segurs. Moltes vegades podem saber que hi ha coses que no estan ajudant als nostres fills i de totes formes és com si ens sortís un pilot automàtic que ens ho fes fer. Per exemple, podem dir-nos: “ja sé que no li hauria d’estar tant a sobre amb els deures, però em sento malament si no els fa”, “no serveix de res que el castigui, perquè encara acabem més enfadats, però, tot i això, el continuo castigant”...

Aquestes i altres situacions que es repeteixen dins l’àmbit familiar són fruit d’aprenentatges i creences tant dels progenitors com dels propis fills. La nostra intervenció a través de les xerrades de formació va dirigida a transmetre missatges als pares perquè es puguin criticar les creences que els estan fent actuar de la manera que ho fan i que els permeti millorar la relació amb els seus fills. Al mateix temps, un dels objectius d’aquestes xerrades és que els pares puguin entendre el comportament dels seus fills sota un altre prisma perquè puguin donar una resposta més adequada a cada situació.

A continuació volem resumir els aspectes que considerem importants i que s’han de tractar en les xerrades de formació de pares.

• les creences que tenen respecte a què significa ser uns bons pares, les quals condicionen el tracte que donen als seus fills, i totes aquelles creences personals que resultin negatives per al desenvolupament de la persona.
• la interpretació que fan del que els passa als fills, perquè puguin entendre el que aquests estan sentint i vivint (posar-se al seu lloc).
• el que depèn de cadascú: el que fan els fills depèn d’ells mateixos. Així doncs, els pares no poden controlar el comportament dels seus fills, només allò que depengui d’ells.
• el malestar inconscient i els sentiments de culpa que condicionen la relació entre pares i fills.